POESIA CIENTÍFICA

La relació entre ciència i humanitats sempre sha mostrat especialment fecunda. En aquesta obra els autors sendinsen en lespai creatiu de la poesia científica desde la seua experiència tant en làrea de la medicina com en la poesia, en què ambdós compten amb una més que estimable producció. Lerudició, ben utilitzada, és una de les claus de linterés daquesta obra. Veiem ací ladmiració als savis de la Grècia Clàssica com Aristarc de Samos, Euclides o Plató, líders i precursos de la Revolució Científica i de la concepció moderna de lunivers, como Copèrnic o Giordano Bruno, els aguts observadors dels segles xvii i xviii, com Lineé o Van Leewenhoek... El món i els conceptes de la física i de lastrofísica són inspiradors de gran part de la col·lecció de poemes: la física de partícules, el Big Bang o la cristal·lografia en són alguns exemples. Però, per damunt de tota lerudició, el més important de lobra és lemoció que desperten uns poemes fets des de la doble passió pel coneixement i per la poesia.